Això era i no era una nina que li deien Aina. N’Aina era una nina molt bon al·lota i els seus pares l’estimaven molt, però, fos com fos, quan arribava l’hora d’anar a dormir n’Aina no volia adormir-se i els seus pares no sabien què fer.
Cada nit passava el mateix. Quan els seus pares la duien a dormir, n’Aina començava a donar voltes dins el llit:
Primer, feia voltes cap a la dreta,
Després, feia voltes cap a l’esquerra,
i, per acabar, voltes cap a dalt i cap abaix.
Els seus pares ho varen provar tot: Varen comprar pijames suaus, varen posar cares molt series a l’hora d’anar a dormir i, fins i tot, varen intentar que es prohibissin per llei els girs de 360º o més.
Però tot va ser inútil, cada nit sense excepció, quan els seus pares la duien a dormir, n’Aina començava a donar voltes dins el llit:
Primer, feia voltes cap a la dreta,
després, feia voltes cap a l’esquerra,
i, per acabar, voltes cap a dalt i cap abaix.
Els seus pares arribaren a pensar que si la fermaven al llit segur que deixaria de donar voltes, però estimaven massa n’Aina per fer-la patir d’aquesta manera.
Així passaven els mesos i n’Aina seguia fent voltes dins el llit a l’hora d’anar a dormir:
Voltes cap a la dreta,
voltes cap a l’esquerra
i, per acabar, voltes cap a dalt i cap abaix.
Un dia, passejant pel camí de Son Rapinyat, n’Aina i el seus pares varen topar un gran savi que li deien en Pitàgores.
— Bon dia! — li digueren.
— Ben trobats! Quina nina més alegra que teniu, deu ser ben bon al·lota.
— Idò! Nomes li falta que ens deixi dormir — digué el pare de n’Aina.
— Com pot ser mai?! Contau-me quin és el problema i miraré si ho puc arreglar.
— El que passa és que cada nit, quan la duim a dormir, n’Aina comença a donar voltes dins el llit.
— Primer, fa voltes cap a la dreta — digué la mare.
— Després, fa voltes cap a l’esquerra — seguí el pare.
— I, per acabar, voltes cap a dalt i cap abaix! — exclamaren els dos alhora.
— Donau-me un dia per pensar-hi — digué el savi — us assegur que hi trobaré una solució.
Així ho varen fer.
Va ser un dia molt llarg i amb molts de nervis. Podria ser que en Pitàgores hi trobés una solució? Pensava el pare de n’Aina mentre ella feia voltes dins el llit, potser, per darrera vegada:
Voltes cap a la dreta,
voltes cap a l’esquerra
i, per acabar, voltes cap a dalt i cap abaix.
El dia passà a la fi, i els pares de n’Aina van anar a veure el Gran Pitàgores a casa seva. El savi no els va fer esperar.
— Passau, passau. He trobat la solució al vostre problema!
— De veritat!? — demanaren els pares de n’Aina.
— Sí, el que heu de fer és contar a n’Aina un conte. Un conte sobre una nina que quan els seus pares la duen a dormir comença a donar voltes dins el llit.
— ha de fer voltes cap a la dreta?— demanà la mare de n’Aina.
— ha de fer voltes cap a l’esquerra? — seguí el pare.
— I, per acabar, voltes cap a dalt i cap abaix!? — digueren alhora els incrèduls pares.
— Exacte! I ara, si me perdonau, vaig discutir-me amb uns catets! — va dir mentre els obria la porta perquè marxassin .
Aquella nit, els pares de n’Aina varen fer el que el savi els havia dit i n’Aina va escoltar el conte sense fer cap volta:
cap volta cap a la dreta,
cap volta cap a l’esquerra
i, ni tan sols, cap volta cap a dalt o cap abaix.
I per fi, n’Aina i els seus pares varen poder dormir.
Bona nit!
Conte contat, conte acabat.
El pare de n’Aina, 1.00h del 10-8-2012
