Problema de comunicació intercultural

Com cada diumenge al matí, n’Aina, en Jaume i jo anam a la piscina municipal de Florisdorf per a la classe de natació infantil.

En arribar a la recepció, n’Aina, asseguda al seu cotxet, decideix que cal anunciar al món el que acaba de fer, així que aixeca un dit, somriu d’orella a orella i diu en veu molt alta:

-Un pet!

Els dos recepcionistes la miren i, pobres austríacs ells, com que no dominen la LCPIB (llengua catalana pròpia de les Illes Balears), interpreten que en lloc de dir “Un pet” ha dit: “Grüss Gott!” (o sigui, “hola” en alemany d’Àustria). Somriuen i la feliciten efusivament per ser una nina tan educada.

Així, n’Aina ha confirmat la idea que cal compartir el que te passa pels budells. Als adults sembla que els agrada saber quan has fet un pet.

Els pares callen, somriuen discretament i avancen cap als vestuaris.

Cas carreters

Benvinguts a sa nostra casa nova! Fa poc més d’un any que ens varem mudar i encara tenim la sensació de novetat. Això de ser propietaris d’un immoble fa una mica de poreta. Vol dir que ja som adults!
Ens hem mudat bastant aprop d’on vivíem abans. Tan aprop, que el dia de la mudança vam llogar una furgoneta, vam fer-hi cinc o sis viatges, en tornar-la no vam omplir el dipòsit (peresa) i no ens van cobrar res per la benzina gastada.
La primera nit que vam passar a la casa nova havia capses per tot. Ni tan sols sabia on tenia el meu raspall de dents. Encara no em sentia a casa meva i me va entrar morrinya. En aquells moments van tocar l’àngelus les campanes de la mateixa’església que sentíem des del nostre pis d’abans, i aquell renou familiar me va fer sentir millor. (La resta del temps, me c#@ en aquestes campanes que toquen uns 10 minuts seguits cada diumenge al matí!)
La història és sempre molt present a Viena i, com veureu a continuació, a casa nostra també. El nostre carrer nou es diu Fuhrmannsgasse, que vol dir carrer dels carreters (de sobte m’he enrecordat del perro de San Roque que no tiene rabo). Precisament és el nostre edifici el que ha donat nom al carrer. Com diu en aquest mosaic del cantó del carrer, a Fuhrmannsgase hi havia l’alberg o fonda dels carreters.

Imagín que seria una espècie de casa del gremi on s’hi podien allotjar carreters vinguts de fora. Hi ha un edifici principal, un pati “trasero” i, al final d’aquest pati, un estable i una petita caseta, potser un garatge, del qual en son propietaris un parell de mallorquins actualment.
El carrer és bastant avorrit. Hi ha, sobretot, cases antigues com aquesta.

Aquesta porta és d’un garatge. Queda demostrat que a Viena tot és molt senyorial.

Tenim un restaurant austríac just devora que encara no hem provat.

Hi ha art urbà (com ha fet un pipí aquest moix?)

També hi ha la comissaria de policia. L’arquitecte d’aquest edifici va pensar que la seva obra no estava completa sense un parell de pals grocs penjat de la façana… eh… és art, no intenteu entendre-ho.

Si feim cas de la creença popular, aquest edifici nou envoltat d’edificis antics és el lloc on va caure una bomba durant la Segona Guerra Mundial.

Hi ha una antiga tenda de fusta, carbó i coc (en castellà, “coque”. Si has pensat inmediatament en Coque Malla, vol dir que tu i jo som de la mateixa generació!)

També tenim la tenda de roba i complements de na Suzi Wong, que opina que mesclar pompons amb” topos” és bona idea. Algú me pot dir com se diu “topo” o “lunar” en català?

I, finalment, amigues i amics, tenim l’associació vienesa d’esgrima, que fa una mica de grima per això: http://internacional.elpais.com/internacional/2012/01/28/actualidad/1327717458_815522.html

 

Fins aviat!

Superpoder de pare nº 144: Improvisar contes per anar a dormir.

Això era i no era una nina que li deien Aina. N’Aina era una nina molt bon al·lota i els seus pares l’estimaven molt, però, fos com fos, quan arribava l’hora d’anar a dormir n’Aina no volia adormir-se i els seus pares no sabien què fer.

Cada nit passava el mateix. Quan els seus pares la duien a dormir, n’Aina començava a donar voltes dins el llit:

Primer, feia voltes cap a la dreta,

Després, feia voltes cap a l’esquerra,

i, per acabar, voltes cap a dalt i cap abaix.

 

Els seus pares ho varen provar tot: Varen comprar pijames suaus, varen posar cares molt series a l’hora d’anar a dormir i, fins i tot, varen intentar que es prohibissin per llei els girs de 360º o més.

Però tot va ser inútil, cada nit sense excepció, quan els seus pares la duien a dormir, n’Aina començava a donar voltes dins el llit:

Primer, feia voltes cap a la dreta,

després, feia voltes cap a l’esquerra,

i, per acabar, voltes cap a dalt i cap abaix.

 

Els seus pares arribaren a pensar que si la fermaven al llit segur que deixaria de donar voltes, però estimaven massa n’Aina per fer-la patir d’aquesta manera.

Així passaven els mesos i n’Aina seguia fent voltes dins el llit a l’hora d’anar a dormir:

Voltes cap a la dreta,

voltes cap a l’esquerra

i, per acabar, voltes cap a dalt i cap abaix.

 

Un dia, passejant pel camí de Son Rapinyat, n’Aina i el seus pares varen topar un gran savi que li deien en Pitàgores.

— Bon dia! — li digueren.

— Ben trobats! Quina nina més alegra que teniu, deu ser ben bon al·lota.

— Idò! Nomes li falta que ens deixi dormir — digué el pare de n’Aina.

— Com pot ser mai?! Contau-me quin és el problema i miraré si ho puc arreglar.

— El que passa és que cada nit, quan la duim a dormir, n’Aina comença a donar voltes dins el llit.

— Primer, fa voltes cap a la dreta — digué la mare.

— Després, fa voltes cap a l’esquerra — seguí el pare.

— I, per acabar, voltes cap a dalt i cap abaix! — exclamaren els dos alhora.

— Donau-me un dia per pensar-hi —  digué el savi — us assegur que hi trobaré una solució.

Així ho varen fer.

 

Va ser un dia molt llarg i amb molts de nervis. Podria ser que en Pitàgores hi trobés una solució? Pensava el pare de n’Aina mentre ella feia voltes dins el llit, potser, per darrera vegada:

Voltes cap a la dreta,

voltes cap a l’esquerra

i, per acabar, voltes cap a dalt i cap abaix.

El dia passà a la fi, i els pares de n’Aina van anar a veure el Gran Pitàgores a casa seva. El savi no els va fer esperar.

— Passau, passau. He trobat la solució al vostre problema!

— De veritat!? — demanaren els pares de n’Aina.

— Sí, el que heu de fer és contar a n’Aina un conte. Un conte sobre una nina que quan els seus pares la duen a dormir comença a donar voltes dins el llit.

—  ha de fer voltes cap a la dreta?— demanà la mare de n’Aina.

—  ha de fer voltes cap a l’esquerra? — seguí el pare.

— I, per acabar, voltes cap a dalt i cap abaix!? — digueren alhora els incrèduls pares.

— Exacte! I ara, si me perdonau, vaig discutir-me amb uns catets! — va dir mentre els obria la porta perquè marxassin .

 

Aquella nit, els pares de n’Aina varen fer el que el savi els havia dit i n’Aina va escoltar el conte sense fer cap volta:

cap volta cap a la dreta,

cap volta cap a l’esquerra

i, ni tan sols, cap volta cap a dalt o cap abaix.

I per fi, n’Aina i els seus pares varen poder dormir.

Bona nit!

Conte contat, conte acabat.

 

El pare de n’Aina,  1.00h del 10-8-2012 

Juegos reunidos Aina

Bon dia… vespre?… nit? Seguiu aquí? Us hem perdut? Confiem que us tornem a trobar.

A hores d’ara ja pensàveu que el blog estaria ple d’anècdotes i fotos supermones de n’Aina, veritat? Heu provat de escriure a l’ordinador amb una nina sobre la falda? La cosa va més o manco així :

lm,z8o kcl< .-̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣̣ẹa @ Q1K |@ .21

Que traduït vol dir, “Reclam aquest teclat en nom de na Mandarina Cantarina”.

Ah, i si pensau que no cal tenir un nen a sobre per estar a l’ordinador hauríeu de saber com diu n’Aina “Reclam aquest cable de teclat en nom de na Mandarina Cantarina”.

La veritat és que no ens avorrim gaire. Estam pensant seriosament en presentar n’Aina als Spiel des Jahres de l’any que ve. Encara no sabem quin nom posar-li al joc. Aquí teniu el possibles candidats:

– 1,2,3 calcetins fora.

– Els colons del sofà.

– Qui s’ha menjat el meu Spathiphyllum?

– CSI Viena: Que s’ha ficat sa nina a sa boca?

– La papilla aventurera: el que s’amaga davall baverall!

Com veis, són hores gairebé il·limitades de diversió per a tota la família. Ara us he de deixar, sembla que ja me toca tirar els daus. Iupi!!!

I amar prestar aen (El món ha canviat)



I amar prestar aen, han mathon ne nen, han mathon ne chae a han noston ned ‘wilith.

El món ha canviat, ho puc sentir a l’aigua, ho puc sentir a la terra, ho puc ensumar a l’aire.

Galadriel a El Senyor dels Anells,La Germandat de l’Anells

Sorpresa, aquesta és la paraula que circulava per boca dels periodistes i partits polítics el dia 16 de maig. Les manifestacions del 15 de maig, convocades per la plataforma DemocraciaRealYa, havien estat un èxit. Les portades de molts diaris estrangers ho deien, les dels Espanyols, ben poques.

Els més connectats us diran  que això va començar amb el moviment #NoLesVotes —moviment que demana que no es voti a PP, PSOE o CiU, no l’abstencionisme com diuen alguns “mitjans de comunicació”, que va néixer com a resposta a la llei Sinde— però s’equivoquen. NoLesVotes i DemocraciRealYa són símptomes d’una cosa que va començar ja fa temps.

El nostres dirigents varen malvendre l’estat i amb els pocs doblers que varen guanyar han estat enriquint a amics i familiars mentre l’economia “anava bé”.  Ara, quan la crisi “necessària” d’un sistema mal fet ens està colpejant, els nostres dirigents s’han llevat les mascares:  No són els nostres dirigents, són els servents de la banca i el capital.

Per salvar als seus amos ens han anat retallant, des del començament de la crisis, drets que pensaven intocables i ens hem emprenyat.  La llei Sinde per si sola no era un motiu per fer una revolució, però Internet era, per molts, el darrer lloc on poder ser lliures: Lliures d’informació filtrada pel poder, lliures per accedir a la cultura de preus abusius, lliures per poder expressar-se, … Ara, que ens volen llevar aquesta llibertat, hem sortit al carrer a cercar-la i, pel camí, ens han seguit tot de gent indignada que havia cregut als gran mitjans quan els deien que eren minoria.

Nosaltres a Viena també ens unirem a la vertadera festa de la democràcia. Dissabte hi ha convocada un concentració enfront de l’ambaixada Espanyola i diumenge una performance a la plaça de la Catedral. Personalment crec que aquest canvi serà més efectiu si aprofitam una de les poques eines que ens ha proporcionat el sistema per influir-hi: Anar a votar!

httpv://www.youtube.com/watch?v=fD46sl7bHxI

I recordau: No som tan sols ciutadans amb dret a vot, som ciutadans amb dret a democràcia!

Here Comes a New Challenger: Aina Montserrat!

Aquesta entrada s’hauria d’haver escrit fa 38 dies. A casi ningú que llegeix aquest blog li sorprendrà per tant que ja siguem tres a casa :).

Els que me teniu al twitter i al facebook heu anat seguint les aventures de la nina amb horaris nocturns que lluita contra els criminals de Vienna City i el seu acompanyant: BatAina i BatPapa. Els que no, haureu de tenir paciència: si ja escrivíem poc sense una personeta que reclamàs a cada instant la nostra atenció, ja us podeu imaginar com aniran les coses a partir d’ara :). De tota manera, aquest blog va d’aventures i les aventures de BatAina no han fet més que començar!

fight!!

Determinisme: ¿Soy aburrida o divertida? Descubre cuál es tu personalidad

La conversa segueix sempre el mateix patró.

-Quin dia li toca néixer a l’Aina?
-Dia 22 de febrer.
-Ah! Mira què bé, serà peixos.

No falla, fins i tot gent d’allò més científica segueix el guió.

La primera resposta que em va passar pel cap va ser:

-No, no. No serà cap peix, serà humana! A més, no estàs concordant bé el nombre, “serà” és singular i “peixos” plural.

Desgraciadament, amb la ironia es corre el risc que t’interpretin seriosament (que li diguin al Vigalondo!) i et prenguin per inculte quan vols quedar simplement com un borde.

Tenc bons motius per ser borde.

Per començar, els horòscops són prejudicis en estat pur. Classifiquen les persones en 12 grups i els assignen una personalitat que les marcarà per la resta de la seva vida. Personalment, no veig gaire diferència entre això i dir que tots els jueus són avars o que tots el musulmans són terroristes.  No soc partidari dels estereotips perquè, entre altres coses, com a mestre de casa estic cansat de sentir que un home no podrà fer mai bé les feines de casa. Sabíeu que hi ha gent que contracta els treballadors segons el seu horòscop?

El que més me toca la moral és que aquesta classificació es fa de manera arbitrària, genèrica i sense cap base científica. Tan arbitrària, que si ens creguéssim tots els horòscops, la nostra filla podria tenir trastorns greus de personalitat. Així, segons alguns horòscops la nostra filla podria ser:

  • Emotiva, passiva,sensible, lleial, justa i somiadora (Peixos, Horòscop Babilònic)
  • Agosarada, orgullosa i intel·ligent (Àguila, Horòscop Asteca)
  • Romàntica, apassionada i organitzadora (Pi, Horòscop Cèltic)
  • Afectuosa i detallista (Coure, Horòscop Alquímic)
  • Emotiva i vulnerable (Destral, Horòscop Àrab)
  • Receptiva, emotiva, impressionable i molt curiosa (Freixe, Horòscop Druida)
  • Amb força de voluntat, pacient i intel·ligent (Annubis, Horòscop Egipci)
  • Prudent, reservada, hospitalària i atenta (Llebre, Horòscop Xinès)
  • Justa, lleial, intel·ligent i treballadora (Hufflepuff, Capell seleccionador de Hogwarts)
  • Forta, lluitadora i valenta (Tigre, Torrebruno)
  • Aventurera moderada (Segons: ¿Soy aburrida o divertida? Descubre cuál es tu personalidad)

Vist que pareix que hi ha horòscops per aturar un tren, hem decidit crear el nostre propi horòscop:  l’Horòscop de l’Ensaïmada.

Aquest horòscop nomes te el signe zodiacal de Koala. Els Koalas tenen la personalitat que els dona la gana, però passen gran part del seu temps lliure dormint o al sofà. Són l’equivalent als Couch Potatoes de l’Horòscop English Breakfast.

Així, ja des de fa temps, quan em diuen:

-Ah! Mira què bé, serà peixos.

No dubt en contestar:

-No, no. Serà koala, com el seu pare. (“Tema zanjat”)

P.S.:  Sé que tots els que heu tengut alguna vegada aquesta conversa amb mi no us mereixeu la meva borderia, perdó. Sé que la vostra intenció última és  imaginar una personalitat per la nostra filla per fer-la més persona i poder estimar-la encara més. Us ho agraïm, de veritat, però ens agradaria més que ens acompanyeu en aquesta nova aventura que ens tocara viure deixant que n’Aina sigui el que vulgui. Sense importar el dia que neixi o si li agrada o no El senyor dels anells (per favor que li agradi, per favor que li agradi, per favor, per favor…)

Actualització: Acab de llegir Una revisión crítica de la astrología i m’ha semblat apropiat afegir-ho a l’apunt.